Josep Vicenç Foix

Biografia

Josep Vicenç Foix J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influït pel noucentisme, es defineix com "un investigador de la poesia". Comença a publicar abans de la Guerra Civil Espanyola, però el seu reconeixement com poeta d’alta qualitat no li arribarà fins a ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu estil cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana com el surrealisme i el futurisme. Col·labora en les principals revistes catalanes, destacant com difusor del nou art d’avantguarda, literari i plàstic. Publica també llibres de prosa poètica menjo Gertrudis (1927) i KRTU (1932), amb una profunda influència surrealista. La Guerra Civil Espanyola i el franquisme tallen la seva labor periodística. Entre la seva obra poètica destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat els claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). En 1973 se li concedeix el Premi d’honor de les Lletres Catalanes. Va ser un dels cinc primers membres i Soci d’honor de la Associació d’escriptors en Llengua Catalana.

Antologia Poètica

Poesia

Gertrudis. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1927 / Barcelona: Quaderns Crema, 1983 / Barcelona: El Observador, 1991.

KRTU. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1932 / Barcelona: Quaderns Crema, 1983.

Sol, i de dol. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1947 / Barcelona: Edicions 62, Col. Els llibres de l'Escorpí/Poesia 26, 1965 / Barcelona: Quaderns Crema, 1985 / Barcelona: El Observador, 1991.

Les irreals omegues. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1949 / Barcelona: Quaderns Crema, 1987.

Còpia d'una lletra tramesa a na Madrona Puignau de Palau ça Verdera. Barcelona: Dau al Set, 1951.

On he deixat les claus... Barcelona: L'Amic de les Arts, 1953 / Barcelona: Quaderns Crema, 1988.

Plant d'en Joseph-Vicenç, de Barcelona, en lo qual respòs a en Joan Ferrater, Inquietud (Vic), núm. 8, gener 1957.

Onze Nadals i un Cap d'Any. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1960 / Barcelona: Quaderns Crema, 1984 / Barcelona: El Observador, 1991.

L'Estrella d'en Perris. Barcelona: Fontanella, Col. Signe 11, 1963 / Barcelona: Quaderns Crema, 1992.

Obres poètiques. Barcelona: Nauta, 1964.

Allò que no diu "La Vanguardia". Noves de darrera hora - Telegrames - Fets diversos. Barcelona: Proa, 1970.

Darrer comunicat. Barcelona: Edicions 62, Col. Els llibres de l'Escorpí/Poesia 1, 1970 / Barcelona: Quaderns Crema, 1995.

Desa aquests llibres al calaix de baix. Barcelona: Nauta, 1972 / Barcelona: Quaderns Crema, 1995.

Tocant a mà. Barcelona: Edicions 62, Col. Els llibres de l'Escorpí/Poesia 10, 1972 / Barcelona: Quaderns Crema, 1995.

Diari 1918. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, MOLC, 1981.

 Trenta-sis cèl·lules líriques. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.

Cròniques de l'ultrason. L'Estació. Barcelona: L'Amic de les Arts - Quaderns Crema, 1985 / Barcelona: Quaderns Crema, 1996.

Entre algues, do'm la mà. Barcelona: Quaderns Crema, 1997.

Poemes esparsos. Barcelona: Quaderns Crema, 1997.

A Joana Givanel (Poemes). Barcelona: L'Amic de les Arts, 2000.

Conte de Nadal. Barcelona: Edicions 62, 2004.

Telegrames. Barcelona: Grup 62, 2005.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d’una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina. 

Cometari: Jo crec que aquest poema ens parla dels somnis del autor Foix, en el que descriu com són els seus somnis. Per dir això me guiat principalment per el títol del poema, ja que ens diu “ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR” per tant és refereix als seus somnis. L’autor divideix el poema en tres estrofes, cada una amb un estat d’ànim diferent. En el primer que diu “És quan plou” que és refereix a la seva tristor, el segon “És quan ric” referint-se a quan està alegre o content, i per últim “És quan dormo”, que podria voler dir en aquell moment especial, somiador o de fantasia. Per últim dir que el poema és del llibre “És quan dormo que hi veig clar”, escrit per J.V.Foix, de la Edició 62 del 2004.

ADVERS AL VENT

ADVERS AL VENT  

No preguntis si penso  

encara en els vells dies  

dels senyors, si recordo  

com lentament morien  

els jardins, les paraules. 

He perdut. Ai, caiguda  

de l'allunyat per l'íntim  

camí que només porta  

on ja no sóc, designi  

d'oblidar hores, núvols, 

el meu nom de naufragi! 

Vençudíssim, sentint-me 

advers al vent, segura  

presa del mar, no vulguis 

saber si penso encara

en la llum dels vells dies.

 Comentari: Aquest poema ens mostra els sentiments de Salvador Espriu, en el moment en que el va escriure. Els cinc primers versos fan referència a aquells records sobre com anava perdent als éssers estimats. També diu que ha perdut la seva identitat, com és el seu nom. Per últim ens diu que no vol pensar més en el dies passats. Jo trobo que el missatge que transmet el poema és el de seguir endavant per molts problemes que tinguem i fins i tot davant de la possible pèrdua d’aquells éssers més estimats.