ADVERS AL VENT

ADVERS AL VENT  

No preguntis si penso  

encara en els vells dies  

dels senyors, si recordo  

com lentament morien  

els jardins, les paraules. 

He perdut. Ai, caiguda  

de l'allunyat per l'íntim  

camí que només porta  

on ja no sóc, designi  

d'oblidar hores, núvols, 

el meu nom de naufragi! 

Vençudíssim, sentint-me 

advers al vent, segura  

presa del mar, no vulguis 

saber si penso encara

en la llum dels vells dies.

 Comentari: Aquest poema ens mostra els sentiments de Salvador Espriu, en el moment en que el va escriure. Els cinc primers versos fan referència a aquells records sobre com anava perdent als éssers estimats. També diu que ha perdut la seva identitat, com és el seu nom. Per últim ens diu que no vol pensar més en el dies passats. Jo trobo que el missatge que transmet el poema és el de seguir endavant per molts problemes que tinguem i fins i tot davant de la possible pèrdua d’aquells éssers més estimats.