ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d’una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina. 

Cometari: Jo crec que aquest poema ens parla dels somnis del autor Foix, en el que descriu com són els seus somnis. Per dir això me guiat principalment per el títol del poema, ja que ens diu “ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR” per tant és refereix als seus somnis. L’autor divideix el poema en tres estrofes, cada una amb un estat d’ànim diferent. En el primer que diu “És quan plou” que és refereix a la seva tristor, el segon “És quan ric” referint-se a quan està alegre o content, i per últim “És quan dormo”, que podria voler dir en aquell moment especial, somiador o de fantasia. Per últim dir que el poema és del llibre “És quan dormo que hi veig clar”, escrit per J.V.Foix, de la Edició 62 del 2004.