Joan Vinyoli

Biografia

Biografia

Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. El dia 2 d’abril de 1919 neix la seva germana Carme i, al cap d’un mes i mig, mor el seu pare (39 anys), que era metge internista. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren. El 1922 va tornar a Barcelona. Vinyoli comença, en règim de "classes de favor", la seva formació bàsica al "Colegio del Sagrado Corazón", és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al "Colegio de la Inmaculada" (ICI, Rosselló cantonada Balmes), que és on es feien els estudis de Comerç. A partir d’aquell any i fins el 1935, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés.(El sr. Fornés, metge oculista i company d'estudis del pare de Vinyoli, serà qui introduirà més tard el poeta a treballar a l'editorial Labor). El any 1930 comença a treballar a Editorial Labor, fins a l’any de la seva jubilació, el 1979. Publica la prosa poètica De la nostra ciutat al programa de la Festa Major de Santa Coloma de Farners. Es tracta del primer text de creació publicat pel poeta. Descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D'Ací d'Allà (publicat el 1932) i comença a estudiar l'alemany per poder llegir Rilke en l'original. Col.labora en diverses ocasions, amb obra pròpia i traduccions, a la revista Quaderns de poesia i al diari La Publicitat (gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t'hagi amat", apareguda en el diari el 16-I-1935, coneix Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta). Vinyoli passa la guerra a la reraguarda i fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament. La seva casa de la Gran Via és bombardejada i la família va a viure un temps a casa d'en J. Bofill i Ferro. Es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent. Durant aquests anys, a més, coneix Isabel Abelló, la persona que el "converteix" a la vida interior i a la poesia. El dia 9 d’abril de 1945 es casa amb Teresa Sastre i el matrimoni va a viure al pis de la seva mare (Gran Via, 629 bis, 4t. 2a.), fins que el 1950 es trasllada definitivament al c/ Castellnou, 46, 1r. 2a. Durant aquest any 1956 el poeta té una forta crisi religiosa que l'allunya definitivament de l'església catòlica. A partir d’aquell moment comença a publicar més obres. Obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu recull Ara que és tard. També obté el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu volum Vent d'aram. Inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol. El poeta mor a Barcelona, el dia 30 de novembre. Es publica el volum Barcelona/Roda de Ter. Correspondència, que recull la relació epistolar (octubre 1977-juny 1983) del poeta amb Miquel Martí i Pol.

Somnieig

“Somnieig”

 

A Carles Riba

 

Ara, però, només les plàcides
prades on tanta primavera
verdejant alimenta la cendra
dels morts i de les plantes ertes;
l’estèril somni, la claror naixent,
l’il.limitat que ens espera,
l’aire blavós, la llunyania,
la por i el cridar sense fi
dels infants moribunds.
Però mai la campana
no toca a morts, només suspesa,
trenca l’hora a migdia i a capvespre.
L’oració és com la pols del blat
i com el fum de la masia;
al coster s’atura el pagès,
raja el vi fins al llavi;
la desperta remor innumerable
dels boscos ombrius enllà
com el rei dels verns ara ens crida,
ens lliga, ens pren. Ens durà a la fi
d’un camí net sense brossall
o a la mort al vidre d’un estany
glaçat?

 Comentari: Com es pot veure, en els nou primers versos és el moment present, en què té lloc la reflexió del poeta. Podem dir que és un temps de primavera i de mort. El tema de la mort és quan diu “(cendra de morts, plantes ertes, infants moribunds)”, en que l’autor planteja la mort com a fet imprescindible, al que tots em d’arribar un dia o un altre. El cicle natural del que parla l’autor fa referència com al objectiu de la vida. Jo crec que com la terra, l’home també segueix un curs de vida, doncs és això la idea principal de que l’autor ens parla.

On amb l’abella brunz la soledat
esbatanada, quan el sol
bat i calcina el sec estiu,
l’home vinclat llaura la terra.Però més tard amb gest suau
d’adolescent espargeix la llavor,
gairebé somniós, llunyà, solitari,
com una lenta visió del vespre
sobre la terra flonja i olorosa.

I quan l’espiga crema rígida,
mudament contempla, sembrats
enllà, dintre la migdiada,
i el seu cos avança, es dilata
de camp a camp, com el dia, en silenci.

 Comentari: Aquest poema m’ha agradat ja que parla del treball dur que tot home te que realitzat al llarg de la vida si vol aconseguir alguna recompensa. Per exemple en el poema la recompensa és el fruit dels sembrats, després de plantar-los i tenir-ne cura. Cadascuna de les estrofes en el text es refereix als diversos cicles del treball de l’home al camp. La primera estrofa: l’home llaura la terra. La segona estrofa: la sembra. La tercera: la terra que ha fruitat. Aquest poema té una visió realista de la vida. Jo crec que la relació entre l’home i la terra és el tema principal.