Ara
Ara
Hauria volgut caminar
més lluny encara,
fins a aquella altura on el camí
tomba
i no es veu cap a on
perquè desapareix.
Allà, n'estic segur,
les flors són molt més grosses, els ocells més lliures
i la claror més neta i el respir
insondable, ja que la pujada
ben bé la mata el cel.
Però jo prefereixo
la teva companyia, dona lenta,
i les dificultats de l'amor baix
que ens torna pensatius i tenebrosos,
i veig que amb les cames tan cansades
ara no pots més.
Comentari:En aquest poema trobem la descripció d’un paisatge, un paisatge en que ell no a estat capaç d’arribar. Més endavant parla d’aquest lloc, però tot i no haver pogut arribar, parla com si l’hagués vist. Podem dividir el poema en tres estrofes. La primera fa referència al seu lloc ideal, al qual com ja hem dit abans no ha pogut arribar. La segona ens explica com es aquell lloc, que hi ha flors molt grans, ocells més lliures... Per últim en la tercera estrofa ens acaba parlant d’una dona, de la que no ens dona gaire informació. Un altre tema del que parla és aquest dona, de la que podem interpretar que l’autor està enamorat d’ella. Sobre la rima, trobem que els versos no rimen. Per últim dir que al llegir aquest poema me fixat en l’últim vers, ja que ens dona una informació de la dona, amb la que interpretem que és incapaç de seguir endavant. Crec que l’autor ens vol transmetre l’idea de que és més important trobar l’amor verdader i estar al seu costat, que no pas arribar al objectiu de la teva vida tot sol.
1 comentario
Musica -