Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919. Fill únic d’un gravador, qui ho va iniciar en la passió pel teatre des de petit, i una cantant de sarsuela ja retirada. Als 17 anys va anar a combatre per l'Exèrcit Republicà, i en el camp de batalla va començar la seva carrera literària, escrivint notes, apunts biogràfics, impressions. Després d’acabar la guerra va haver de fer el servei militar. En la seva estada a Salamanca es va contactar amb un grup de catalans, sent un d'ells, Enric Tormo, qui ho va recolzar en la seva creació artística. Gràcies a ell va conèixer a J. V. Foix, qui al seu torn ho va acostar a Joan Miró i a Joan Prats. Per a quan va acabar el servei militar ja es trobava integrat en la intel·lectualitat avantguardista. Al principi la seva obra va rebre una forta influència de Freud, i es va dedicar a compondre a partir d’associacions lliures d’imatges de somnis, denominades "imatges hipnagògiques". Els seus primers llibres van ser "La bola i l'escarabat" (1941-1943) i "Fogall de sonets" (1943-1948), els quals eren més elaborats, però sense renunciar a les tècniques surrealistes; en aquesta línia va escriure "Romancets del Dragolí" (1948). Entre els llibres de poesia es troben "Donis d'un got d'aigua fins al petroli" (1950), "Catalunya i selva" (1953), "El pedestal són els sabates" (1955); i entre els de teatre "Cortina de muralles" (1951), "Els beneficis de la va néixer" (1958), "Or i surt" (1959). Durant 1960 i 1975 Brossa va començar a experimentar la poesia visual (que troba la seva màxima expressió en l’experimentació amb objectes), i va assolir assentar-se en el món de la plàstica. En la dècada dels setanta va començar a desenvolupar un nou gènere poètic, la sextina (els seus llibres de sextines estan recollits en "Viatge per la sextina" 1987). En els seus últims llibres es pot observar la seva reflexió sobre la vida i la mort ("Passat festes", de 1995, "La clau a la boca", de 1997, i "Sumari astral", de 1999). En 1999, va ser designat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Brossa va morir als 79 anys, el 30 de desembre de 1998, en la seva casa de Barcelona.
Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919. Fill únic d’un gravador, qui ho va iniciar en la passió pel teatre des de petit, i una cantant de sarsuela ja retirada. Als 17 anys va anar a combatre per l'Exèrcit Republicà, i en el camp de batalla va començar la seva carrera literària, escrivint notes, apunts biogràfics, impressions. Després d’acabar la guerra va haver de fer el servei militar. En la seva estada a Salamanca es va contactar amb un grup de catalans, sent un d'ells, Enric Tormo, qui ho va recolzar en la seva creació artística. Gràcies a ell va conèixer a J. V. Foix, qui al seu torn ho va acostar a Joan Miró i a Joan Prats. Per a quan va acabar el servei militar ja es trobava integrat en la intel·lectualitat avantguardista. Al principi la seva obra va rebre una forta influència de Freud, i es va dedicar a compondre a partir d’associacions lliures d’imatges de somnis, denominades "imatges hipnagògiques". Els seus primers llibres van ser "La bola i l'escarabat" (1941-1943) i "Fogall de sonets" (1943-1948), els quals eren més elaborats, però sense renunciar a les tècniques surrealistes; en aquesta línia va escriure "Romancets del Dragolí" (1948). Entre els llibres de poesia es troben "Donis d'un got d'aigua fins al petroli" (1950), "Catalunya i selva" (1953), "El pedestal són els sabates" (1955); i entre els de teatre "Cortina de muralles" (1951), "Els beneficis de la va néixer" (1958), "Or i surt" (1959). Durant 1960 i 1975 Brossa va començar a experimentar la poesia visual (que troba la seva màxima expressió en l’experimentació amb objectes), i va assolir assentar-se en el món de la plàstica. En la dècada dels setanta va començar a desenvolupar un nou gènere poètic, la sextina (els seus llibres de sextines estan recollits en "Viatge per la sextina" 1987). En els seus últims llibres es pot observar la seva reflexió sobre la vida i la mort ("Passat festes", de 1995, "La clau a la boca", de 1997, i "Sumari astral", de 1999). En 1999, va ser designat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Brossa va morir als 79 anys, el 30 de desembre de 1998, en la seva casa de Barcelona.
0 comentarios