Blogia
Biker))---->

Fernando Pessoa

Biografia

Biografia Neix el 1888 a Lisboa, va ser un famós escriptor portuguès. El seu pare va morir per tuberculosis quan ell només tenia cinc anys, i al any següent va perdre el seu germà.Va viure a Àfrica durant els anys 1895-1905, on va aconseguir treure una carrera en la universitat. La seva mare va tornar a Portugal juntament amb els germans de Fernando. Va ser en aquell moment que comença una relació sentimental amb Ophélia Queiroz, amb la que podem dir que no s’avenien del tot. El 1925 va morir la seva mare, amb lo que l’autor mori una dècada més tard, el 30 de Novembre de 1935., amb la edat de 47 anys. Tenia un problema amb el alcohol. La seva vida va ser relativament extingida i discreta. Els seus principals punts d’interès eren el periodisme, la publicitat, el comerç i el més important, la literatura. Durant el dia era traductor i per la nit escrivia poesia, normalment amb idioma anglès.

SI ALGUIEN TOCA UN DÍA A TU PUERTA

Si alguien toca un día a tu puerta,

diciendo que es un emisario mío

no creas, ni aunque sea yo;

Que mi vanidoso orgullo no intentaría

tocar siquiera la puerta irreal del cielo.

Pero si, naturalmente, y sin oír

A alguien tocar, la puerta fueras a abrir

 y encontraras alguien como a la espera

 de tocar, medita un poco.

Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta

mi orgullo que desespera

¡Abre a quién no llama a tu puerta!  

Comentari

El tema principal d’aquest poema, és que no hem de ser confiats d’aquells que toquen a la porta de casa. També parla de l’amor i del orgull. En aquest poema l’autor ens parla d’una manera la qual sembla que li expliqui a algú.En els primers versos diu que si algun desconegut toca la porta, no confiem en ell, encara que sigui ell mateix. També ens parla del cel, del qual diu que és un lloc irreal. També ens diu que meditem. Si per casualitat alguna vegada ens topem amb alguna persona que vol tocar la porta. En el últim tram del poema ens parla del seu emissari, del que podem pensar que pot ser la seva ànima o esperit. Ens repeteix la paraula orgull, i en un últim vers en exclamació diu que obri la porta a aquell que realment no truca.

Amor es lo esencial

Amor es lo esencial.

Sexo, mero accidente.

Puede ser igual

O diferente.

El hombre no es un animal:

Es carne inteligente,

Aunque algunas veces enferma. 

Comentari

El tema principal d’aquest poema és l’amor. L’objectiu que vola aconseguir Pessoa amb aquest poema era el de donar a conèixer la seva manera de veure l’amor, és a dir, des del seu punt de vista. En el primer vers ja ens diu que l’amor és essencial, volent dir que ho és tot en les nostres vides, extremadament important. Sobre el sexe diu que no té relació amb l’amor, que no és tant important com estimar. En definitiva que l’amor i el sexe poden ser conceptes  iguals, o oposats. Per últim diu que l’home no és un animal, ja que l’ésser humà pot pensar i viure en societat, no pas com els animals. Per això diu carn intel·ligent. L’últim vers fa referència a que els éssers humans no som perfectes, ja que moltes vegades ens podem posar malalts.