Fernando Pessoa
SI ALGUIEN TOCA UN DÍA A TU PUERTA
Si alguien toca un día a tu puerta,
diciendo que es un emisario mío
no creas, ni aunque sea yo;
Que mi vanidoso orgullo no intentaría
tocar siquiera la puerta irreal del cielo.
Pero si, naturalmente, y sin oír
A alguien tocar, la puerta fueras a abrir
y encontraras alguien como a la espera
de tocar, medita un poco.
Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta
mi orgullo que desespera
¡Abre a quién no llama a tu puerta!
Comentari
El tema principal d’aquest poema, és que no hem de ser confiats d’aquells que toquen a la porta de casa. També parla de l’amor i del orgull. En aquest poema l’autor ens parla d’una manera la qual sembla que li expliqui a algú.En els primers versos diu que si algun desconegut toca la porta, no confiem en ell, encara que sigui ell mateix. També ens parla del cel, del qual diu que és un lloc irreal. També ens diu que meditem. Si per casualitat alguna vegada ens topem amb alguna persona que vol tocar la porta. En el últim tram del poema ens parla del seu emissari, del que podem pensar que pot ser la seva ànima o esperit. Ens repeteix la paraula orgull, i en un últim vers en exclamació diu que obri la porta a aquell que realment no truca.
Amor es lo esencial
Amor es lo esencial.
Sexo, mero accidente.
Puede ser igual
O diferente.
El hombre no es un animal:
Es carne inteligente,
Aunque algunas veces enferma.
Comentari
El tema principal d’aquest poema és l’amor. L’objectiu que vola aconseguir Pessoa amb aquest poema era el de donar a conèixer la seva manera de veure l’amor, és a dir, des del seu punt de vista. En el primer vers ja ens diu que l’amor és essencial, volent dir que ho és tot en les nostres vides, extremadament important. Sobre el sexe diu que no té relació amb l’amor, que no és tant important com estimar. En definitiva que l’amor i el sexe poden ser conceptes iguals, o oposats. Per últim diu que l’home no és un animal, ja que l’ésser humà pot pensar i viure en societat, no pas com els animals. Per això diu carn intel·ligent. L’últim vers fa referència a que els éssers humans no som perfectes, ja que moltes vegades ens podem posar malalts.