A CASA, TANTS DEL TANTS
A la guerra jo no hi vaig
ni tampoc a la teràpia
i de concursos no en faig,
no vaig per la via Àpia
ni pujo cap al despatx,
vaig on em guia la nàpia
rebent trompades a raig
i sentint-me dir ganàpia.
El meu bon medicament
és la pura primavera
de l'esperit i la dent.
i el premi viu que m'espera
és un monstre replendent,
mirall on sóc com no era.
Comentari:
Aquest poema està format per quatre paràgrafs. Sobre el nombre de versos diem que són de quatre els dos primers, i de tres els altres. Tots ells són heptasíl·labs. (8 síl·labes). El tema principal que trobem és la guerra. Ens diu que no va anar a la guerra ni a teràpia. Això de teràpia es pot entendre com el seguiment d’una malaltia. Amb això pot voler dir que no tenia cap malaltia. També parla de concursos, que podria significar que no està en cap dels dos bàndols de la guerra. Està en contra d'ella. En un altre paràgrafs ens parla del olfacte. Diu que va per on el guia la seva nàpia. Un últim fet que trobo important, és el fet que el poema ens parla d'un premi, el que l’autor diu que es mereix. Podem pensar que això es deu a que ell no ha participat en la guerra, que és una bona acció.
Enric Casasses va néixer el 1951 a Barcelona. Conegut com poeta, tot i que també va ser traductor. La principal característica de les seves obres és que són poesies fòniques, és a dir, de molts sons, creades per a ser recitades.El 1973 va publicar “La bragueta encallada”, però no va ser fins al 1991, amb la obra “La cosa aquella” que comença a introduir-se en els circuits comercials.Les seves obres són conegudes perquè va començar a experimentar amb el vers lliure i amb l’anisosil·labisme. Un dels simbols que utlitza en les seves obres és l’aparició del mar, que és un espai sense horitzons, cosa que significa un pas a l’altre vida.També destaca el temps, com un concepte negatiu, que condueix a la destrucció. Estava d’acord amb la teoria del cosmos. (tot és dintre d’un mateix)El 1997 va publicar tres llibres de gran importància:-D’equivocar-se-De la nota-UhAquests tres llibres signifiquen la culminació d’una via i un principi d’inflexió. En ells, apareix el tema recurrent de la seva poesia. Aquesta tracta sobre un fons ètic i ideològic, amb exaltació del jo i la natura.